|
‘Melià fa tard’
Post del bloc d’Antoni Alorda, diputat del PSM 
El nombres d'implicats en la investigació de policia i fiscalia sobre el pagament amb doblers públics a persones que feien feina exclusivament per a UM és impressionant. La seva magnitud ha provocat, a la fi, una reacció de la direcció (ella mateixa citada a declarar). Però la reacció no és anunciar mesures a partir de la informació que ja tenen i una investigació interna en profunditat a fi de retornar doblers si el partit s'ha enriquit indegudament de les administracions, no s'anuncien reaccions disciplinàries internes, sinó un intent de rompre lligams amb el passat, però sense assumir-ne les responsabilitats.
Melià fa tard.
Si vol trencar, ha de dissoldre UM; si vol continuar amb el projecte, amb un altre nom, amb un altre seu, però amb continuïtat d'ens, aleshores s'ha de posar al davant de respondre per tot el que està essent investigat i avançar-s'hi (i, en bona mesura, ja no hi és a temps, ell no hi és a temps).
Tan bon punt com transcendiren els greus casos que han afectat UM, hem estat exigint una reacció a fons per part del partit, una reacció que s'avancés a les investigacions penals, una reacció des dedins. Hagués estat un gran gest. Impossible calcular-ne les conseqüències, i a qui hagués arrossegat. Però sabem el que va passar: Melià ni tan sols volgué adoptar mesures contra Miquel Nadal quan aquest ja estava subjecte a mesures cautelars penals, i no va entendre que això havia de provocar l'expulsió del govern. No ho va entendre gens, ho deu entendre avui?
Melià i Monjo sabien, o podien sabre fàcilment, bona part del que ara ha transcendit: o no ho han volgut sabre o se n'han volgut desentendre, un moviment que volia ser prudent i ha estat nefast. En fermar-se al timó, jurant-se no mirar enrere, confiaven que la barca seria prou marinera, ara han pensat que les vies d'aigua els enfonsarien i han volgut saltar. Fan tard.
El regionalisme/nacionalisme conservador a Mallorca té un espai (més davant el tàndem Bauzà/Delgado), veurem qui l'ocupa i com. I quan. Ara, la prioritat és depurar totes les responsabilitats polítiques i penals en joc.
Nota actualitzadora: Havent penjat l'escrit anterior, dues dades més m'hi ratifiquen: 1.- La fiscalia demana fiança a UM, al partit, 1,600.000 euros. Qui en respon si no l'actual direcció? Melià, mentre dirigeix "un altre" projecte polític? En el benefici d'inventari, pots mirar si els deutes pugen més que els actius, però la decisió és acceptar o no l'herència, no és possible acceptar els actius i rebutjar els deutes. 2.- Melià torna parlar de persecució implacable, d'una víctima del bipartidisme (per no parlar de l'al·lusió al nazisme de n'Oliver). L'antítesi de demanar perdó i assumir responsabilitats.
|
)
