|
'Noè i el PSM'
Article d'opinió d'Antoni Alorda, diputat del PSM-En i publicat aquest diumenge al dBalears. 
Noè va viure 950 anys, el seu padrí, Matusalem n'havia viscut 969. La longevitat dels patriarques em va impressionar de menut, molt després, em va quedar la interpretació que en feia Pascal, segons ell, són exageracions de Moisès (considerat llavor l'autor del Gènesi) perquè la duració aporta respectabilitat, venerabilitat, perquè la continuïtat ens apropa als fets del passat i perquè, que les coses durin, els hi aporta credibilitat (aquí potser va fer un poc llarg).
El PSM és el partit propi de més llarga trajectòria de les Illes Balears. Els precedents de principis de segle XX són efímers i inestables, la interessant evolució d'una ERB quedà salvatgement estroncada pel franquisme. Amb l'autonomia han arribat una munió de provatures, amb poc èxit o amb poca paciència; no és el cas d'UM, que viu avui una dissolució agònica. Periòdicament, s'anuncien nous projectes que prometen l'eclosió d'aquest espai, fins i tot, s'insisteix en què el nou projecte neix per unir els anteriors; curiosa manera de fer-ho, sobretot si la proposta consisteix en presentar-se amb (o en ) el PSOE.
El PSM compleix trenta cinc anys. Dissabte tenim sopar a Binicomprat i hi estau tots convidats. El seu ha estat un èxit relatiu. Sempre amb representació parlamentària però enfora de les dues forces hegemòniques, en especial del PP. Tanmateix, ningú qüestiona la seva influència per establir l'agenda política, en els debats sobre l'autogovern i en la defensa dels trets identitaris, significativament la llengua catalana (una percepció d'influència que fins i tot, en ocasions, cau en la caricatura). Com també en la inclusió dels debats ecologistes, en especial les decisions de protecció territorial i la seva condició d'actor indispensable per constituir governs progressistes. Avui, a més, destaca per l'absència d'imputats en causes de corrupció.
Per això potser la seva principal aportació és existir, persistir. La permanència acaba incorporant-se al bagatge col·lectiu, al paisatge cultural a partir del qual ens auto-comprenem. Haver esdevingut una institució del país.
La nostra societat és àvida de novetat i d'èxit immediat, devora projectes contínuament, sense digerir, tanmateix, davall davall, potser per això mateix, respecta la perseverança, l'adaptabilitat, sí, però la duració també, fins i tot apel·la a la història com a font de legitimitat.
Naturalment el que dóna sentit és seguir essent útil avui. Proposar una visió que engresqui, fecunda. El PSM té el repte de consolidar i fer créixer el mallorquinisme polític progressista, convencent que és un instrument útil per afrontar la crisi, les crisis, que vivim, que l'autogovern és garantia de progrés i prosperitat. Una aposta amb vocació de majories socials, que aglutini d'entrada tots els que ja n'estan convençuts (els seguidors d'aquest blog saben que ho consider clau per a l'èxit del projecte). En tot cas, en darrer extrem, són les urnes les que renoven la vida o enterren partits (els partits que aspiren a governar).
Un país és, també, el paisatge de partits que n'articulen la participació democràtica. En aquest sentit, i més enllà de compartir o no afinitats, crec que podem convenir que el PSM ha aportat i aporta densitat i riquesa en aquest paisatge.
|
)
