|
El PSM-EN lamenta la il·legalització de SORTU
Els nacionalistes recorden que la formació ha rebutjat expressament tota forma de violència, reiteren la defensa de l’ús exclusiu de les vies polÃtiques pacÃfiques i reafirmen el dret del PaÃs Basc de decidir lliurement el seu futur 
El PSM-Entesa Nacionalista lamenta la il·legalització de la nova formació política de l’esquerra nacionalista basca, SORTU, i que, d'aquesta forma, s'impedeixi la seva participació en els propers comicis locals i forals en l'àmbit territorial d'Euskal Herria.
L'executiva del PSM-Entesa Nacionalista considera que el rebuig exprés de totes les formes de violència, incloses les accions terroristes d'ETA i de l'anomenada “kale borroka”, i la definitiva assumpció de les vies estrictament polítiques i democràtiques per part de SORTU, és un pas molt positiu i que obri una via, que fins ara no s'havia formulat, per a facilitar la fi de la violència de l'escenari polític d'Euskal Herria.
Independentment de la possible evolució d’aquest procés el PSM-Entesa Nacionalista sempre ha afirmat la legitimitat democràtica del dret del País Basc, Navarra i els territoris bascos de l'Estat francès de decidir lliurement el seu futur polític.
El PSM-Entesa Nacionalista segueix defensant de manera exclusiva l'acció política pacífica, enfront de qualsevol altra via, per a defensar qualsevol idea o opció política. Així mateix, manté l'exigència de que l'organització terrorista ETA renunciï definitiva i completament a la lluita armada.
Igualment el PSM-Entesa Nacionalista recorda i reitera el seu rebuig a la llei orgànica 6/2002 de 27 de juny de partits polítics la qual, en el seu moment, també va comptar amb el rebuig del PNB, BNG, ERC, ICV, EA, IU i Cha. Juntament amb aquests partits volem recordar i sumar-nos als posicionaments d’AMNISTIA INTERNACIONAL i de l’informe del relator especial sobre la promoció i la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals en la lluita contra el terrorisme del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides del 16 de desembre de 2008, els quals expressaven la seva preocupació per la llei de partits perquè amb la seva ambigüitat i la imprecisió d’alguns articles es podien iniciar processos d’il·legalització de partits polítics que propugnessin el canvi de principis constitucionals o lleis de forma pacífica i perquè vulnera les obligacions internacionals en matèria de drets humans.
|
)
