|
Objectiu: Matar Acció Cultural
Article d'opinió del diputat del PSM-EN, publicat aquesta setmana a Ultima Hora. 
Un dels leit motiv del PP en parlar de la llengua pròpia és el no imposar, la llibertat. Per al castellà, deure (constitucional); per al català, llibertat. Com a mostra de com entén el PP la llibertat, reparem en la persecució implacable contra Acció Cultural del País Valencià: Camps, elbenvestit, els ha imposat sancions que pugen la bàrbara xifra de 800.000 €.
Però, què han fet? Quin execrable crim han comès? Emetre un senyal de televisió. Això és tot? Bé, precisem-ho, la televisió és en català. Un govern mobilitzat contra la cultura pròpia, delirant. I en diuen llibertat. El mateix PP que qualifica d’escàndol que el govern de Castella la Manxa no permeti la recepció de Telemadrid... Llibertat! A redols...
Després de més de 25 anys que la societat civil valenciana hagi finançat la recepció de TV3, superant constants hostilitats (el PSOE també la va tancar), avui, en el segle de la tecnologia i la comunicació, el PP s’estufa joiós d’haver empobrit la llibertat dels seus ciutadans. Tants d’anys d’ansiejar-ho, que ara s’esbraven, amb fatxenderia, volen rematar.
El Govern de l’Estat, qui té la competència en telecomunicacions, s’ho mira de lluny, displicent. El Congrés, empegueeix dir-ho, no tramita una iniciativa legislativa popular que ha superat les 500.000 signatures... Més de 10.000 persones protesten al carrer, institucions (com el nostre Parlament), l’Acadèmia de la llengua valenciana... tot debades.
Si la persecució a la televisió ja resulta repugnant, i significativa de les intencions de fons, la quantia de les multes amenaça la pròpia ACPV, una institució clau en la cultura catalana contemporània, l’entitat de Fuster, Estellés, Sanchis Guarner, Alfaro, Mira, Climent...
Aquest és el sentit de la llibertat de Camps i el que apunta el tàndem Bauzà-Delgado. No escatimaran mesures, basta veure la infame persecució ad personam que pateix l’actual president d’Acció, l’incombustible i polifacètic deixondidor cultural, Eliseu Climent. No el tombaran, ja el multava Franco.
Companys valencians, coratge, una transfusió de sang i una abraçada. D’entrada, i sobretot, per sentit de la justícia, en defensa de les llibertats, de la Llibertat, però també, certament, perquè sou baluard de la causa comuna: si consentim una altra derrota d’Almansa, és a tots que ens dictaran Decrets de Nova Planta.
“Els temps sempre estan madurs, la pregunta és per a què” (Mauriac), amb el futur de l’ACPV hi va part de la resposta. Una altra part, significativa, el 22 de maig.
Antoni Alorda, PSM
|
)
