|
'Feim memòria'
Article del candidat de la coalició PSM-IV-ExM al Govern, publicat aquest dijous 14 d'abril al Diari de Balears. 
La nostra proposta de país és continuadora dels valors que varen impulsar la República i per això volem retre homenatge als homes i les dones que varen dur a la pràctica aquell somni de llibertat, progrés, igualtat, justícia social i reconeixement dels drets dels pobles. Volem posar en valor el gran avenç que va suposar l'etapa republicana, que va reconèixer la igualtat entre homes i dones, el dret a la salut, al treball i el dret a l'ensenyament públic i laic.
Per això, avui, que es compleixen 80 anys de la proclamació de la República, des de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa per Mallorca hem organitzat un acte per commemorar i recordar aquell moment històric. El 14 d'abril, però, també és una data per retre homenatge als centenars d'homes i dones que varen perdre la vida a mans dels botxins feixistes només pel fet de pensar diferent i defensar els ideals republicans, i per sentir-nos conhortats de la feina feta per dignificar la memòria de les víctimes de la repressió.
Fins fa poc temps no sabíem què nomien ni qui eren aquestes persones. Ara, gràcies a la important tasca de recerca que ha fet aquests darrers anys l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, en col·laboració amb les institucions que hem governat, s'ha pogut presentar una base de dades amb 1.500 registres de persones represaliades.
Aquests noms quedaran gravats al Mur de la Memòria, que s'està construint al cementeri de Palma, i aviat podrem anar-hi per recordar i homenatjar totes aquestes víctimes. Aquest memorial no és un acte electoralista com alguns pretenen, era un deute que les institucions de la Mallorca democràtica teníem amb les víctimes del franquisme, els seus familiars i amb tota la ciutadania.
Aquesta important realització se suma al gran nombre d'accions que durant aquesta legislatura hem impulsat en favor de la memòria històrica des dels puntals de la justícia, la veritat i la reparació. A través de la divulgació, el reconeixement institucional de les víctimes de la repressió feixista, la recerca històrica i l'eliminació dels símbols franquistes.
Des del Govern, la consellera Fina Santiago ha impulsat la creació de la Fundació per a la Memòria Democràtica, que té per objectiu prestar assistència legal a les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista i que, juntament amb l'Associació per la Memòria de Mallorca, està elaborant un mapa de fosses comunes.
L'Ajuntament de Palma, gràcies a la tasca de Nanda Ramon, ha canviat més d'un centenar de noms de carrer que encara recordaven personatges o episodis franquistes. S'han retirat símbols i elements franquistes, com la creu dels caiguts i l'obelisc dedicat als Jinetes de Alcalá, a més de l'actuació a sa Feixina, en compliment d'un acord plenari. S'ha institucionalitzat el 24 de febrer com a data de record dels afusellaments d'Emili Darder. S'han fet actes de reparació a les víctimes i s'ha retirat a Franco la Medalla d'Or de la ciutat de Palma.
Per tot Mallorca, des del Govern i des de l'oposició, la gent del PSM-EN i d'IniciativaVerds hem reivindicat la recuperació de la memòria històrica. El batle de Campos, Joan Juan, ha fet retirar la placa amb l'àguila franquista que encara estava situada a la façana de l'església de Sant Julià. A Petra es va fer un emotiu acte de reconeixement amb la col·locació d'una placa commemorativa al cementeri del poble.
A Porreres, gràcies a la iniciativa dels regidors del PSM, s'ha habilitat un espai de memòria al cementeri, lloc on foren afusellats ciutadans i ciutadanes republicans, i s'ha institucionalitzat el 16 d'abril com a dia d'homenatge a les víctimes i a Santanyí s'ha retirat el carrer al general Franco a proposta dels regidors del PSM.
Recuperar la memòria és un acte de responsabilitat, no només cap a les víctimes i les persones que els són properes, sinó que també és una responsabilitat amb la nostra gent jove que té dret a saber què va passar.
|
)
