"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 07/06/2011

'Quins cobrombos!'

Article d'opinió de Rafel Crespí publicat al Diari de Balears



No us penseu que ja m'he posat al servici del nou president nostrat i hagi posat el títol de l'article en modalitat. Entre d'altres coses perquè crec que ell, tan modalitari com és, deu desconèixer aquesta paraula. Una paraula que ve consignada al diccionari Alcover-Moll, per si algú en vol conèixer més detalls, i que no és més que una variant del mot cogombre. Però, què voleu que us digui, fa una setmana, o més, que no es fa altra cosa que parlar de cogombres pels mitjans de comunicació i, d'una manera molt proustiana, deu ser senyal que ja torn vell, m'ha remès a la meva infància quan la meva besàvia paterna, tot passant el rosari, asseguda a la cadira, tot mirant passar la gent pel carrer Major de Pòrtol, aturava de cop la pietositat del rés, i la primera paraula que li sortia era aquesta exclamació tan gràfica, es cobrombos per confitar una observació ocular de qui havia passat per davant el seu portal i dejectar-la una mica. I llavors, com si res, reprenia el rés i d'allà a fer vots per anar, si més no, al Purgatori, que, es cobrombos!, els alumnes d'avui en dia tan sols no saben què és, ni en què consisteix i que, talment un anatema, he trobat consignat com a "pulgatori", en un examen que he corregit aquests dies. I no era un alumne dislèxic o amb qualsevol d'aquests trastorns, dits amb tot el respecte, que serveixen per atenuar aquestes coses tan banals com l'ortografia. Encara que podria tenir la sospita que es tractava d'un alumne fidel a les tesis lingüístiques joserras, però no crec que fos el cas. Era simplement ignorància i no haver-lo sentit anomenar mai.


Bé, tornant als cobrombos dels cobrombos, íntimament va ser l'expressió que vaig amollar quan, al cap d'una setmana de donar amb la maça i el cullerot, els alemanys arribaren a la conclusió que els responsables del bacteri que ha ocasionat ja 18 morts i no sé quants d'infectats, sobretot al nord d'Alemanya, no eren els cogombres espanyols, sinó que encara no saben ben bé d'on prové el minúscul animaló que devora les entranyes teutones, de moment. El que sí ha passat és que l'Europa civilitzada i, suposadament condreta, que a vegades ens enlluerna amb el mite del nord enllà, recorden el poeta: "On diuen que la gent és neta i noble, culta, rica lliure, desvetlada i feliç", comet algunes de les injustícies i atropells més notables. I no penseu tampoc que em posicion a favor d'un nacionalisme espanyol tot defensant els seus cobrombos, potser, si ho fes, només defensaria els cucumis sativus, que els altres ja saben defensar-se'ls tots sols, defensar-se'ls i exportar-los per tot allà on poden i més. Simplement que m'ha sobtat aquesta reacció alemanya i l'errada comesa. El tancament de fronteres d'hortalisses. I ara, aquí hem d'estar, quins cobrombos! , en no sé quin estat d'alerta sanitària perquè ens visiten molts d'alemanys i sempre seria possible que algú vengués una mica infectat i la soca bacterial s'escampàs com el gram en una sèquia de regar o com s'escampa una verdolaga per poc que pugui xuclar una mica de saó. I no seria prudent tancar les fronteres als alemanys per prevenir-nos-en? O hem de ser condescendents amb la mà teutona que ens ofereix el rosegó de pa a la boca? S'actuaria de la mateixa manera si els infectats, en comptes de ser alemanys, fossin d'alguna àrea de les denominades subsahariana? Jutgin-ho vostès mateixos i facin servir l'exclamació nostrada tantes vegades com vulguin. Potser no moltes vegades, no fos cosa la gastem un excés, car crec que la necessitarem.


Perquè tot pinta que més d'una vegada i més de dues, d'ara endavant, l'haurem de fer servir. L'horitzó no és gaire complaent. Des de les mars ponentines s'acosten nuvolades amenaçadores que ja han fet estralls a altres indrets catalanoparlants. Sempre tenim l'esperança que alguna s'esvaeixi abans de tocar terra. Però per poc que plogui, ja fa massa temps, que en segons quins indrets de la nostra col·lectivitat, plou sobre banyat o que les barrumbades sobtades tenen efectes devastadors. Quins cobrombos!






      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: