"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 02/07/2011

‘Bilingüisme unidireccional (classe pràctica)’

Article d’opinió de Rafel Crespí, professor i escriptor, publicat al Diari de Balears



Ja sé que el curs escolar ha acabat i que ve l'estiu i jo hauria de deixar segons quines cabòries monotemàtiques, però què voleu que us digui; m'he passejat una mica, poc, per les festes de Sant Marçal, que són les patronals del meu municipi, Marratxí, una cosa mala d'entendre per als no iniciats, el municipi, i de passada podria dir igualment que també són males d'entendre algunes coses que hi passen. Però al cap i a la fi són unes festes com les altres, fins i tot amb una mica de pedigrí secular i nostrat, amb romeria ancestral en la qual comprar siurells per als infants i alfabegueres per als moscards. Unes festes amb ofici major i també amb el pregó corresponent, encara que es pot dir que el pregó és novell: només fa trenta-tres anys que es fa.


Idò com els deia, em passejava per les festes i diversos amics es feren topadissos per donar-me amb presses i irritació la notícia. Ja podeu endevinar, pel to que pren aquest escrit i pels rosts per on anaven els anteriors, que la nova que m'havien de donar no era gaire bona. I com que els meus amics mereixen un respecte i la seva veu dissident, que sigui escoltada, ara passaré comptes amb ells i us transmetré allò que em digueren.


Sí, feien referència al pregó, que per primera vegada en tota la curta història, s'havia pronunciat en castellà. Ja saben vostès quins vents lingüístics bufen per devers Marratxí i qui és el dimoni que els venta i els fa prendre segons quines turbulències. Però la cosa més greu l'hem de trobar en la publicació del llibret i remetre'ns al de l'any passat, també. El pregoner en aquella ocasió va ser en Gaspar Valero, persona de brillant oratòria. La meva sorpresa va ser que el pregó, pronunciat en català per l'historiador, va ser repartit, en la versió impresa, en bilingüe. Es veu que la filosofia d'aprimar no s'aplica davant certes revelacions teològiques d'exbatles ara convertits en molt honorables presidents. I que la curtor o l'obcecació poden més que qualsevol brinet de lògica i de seny. Voleu dir que hi ha cap persona, marratxinera o no, a qui interessi llegir un pregó d'en Gaspar Valero que no ho pugui fer en català? O és que perquè uns siguin curtets, tothom ho ha de ser en aquesta vida? Bé, però ara tornem al pregó d'enguany, pronunciat pel senyor Juan Perera Mezquida, que fa més de 40 anys que viu a Mallorca. Ja els ho he dit, el va pronunciar en castellà. La meva sorpresa va ser, però, que el pregó el varen publicar íntegrament en castellà, tal com va ser pronunciat. I si això va passar així, degué ser per obra i gràcia del molt honorable José Ramón Bauza, responsable directe encara d'aquestes festes patronals. I algú podrà dir: ara, dins el seu paroxisme, han cobrat un poc de seny i, si el pregó és en castellà, el publiquen en castellà i, si és en català, ho fan (o ho faran) en català. Però no és així: el que no és el pregó, és a dir, la nota biogràfica i alguna altra fotesa del final de la qual ara reproduesc una mostra: "Pregons de les festes de San Marçal/ Pregones de las fiestas de Sant Marçal (sic)" (pàg. 12), es va fer en bilingüe.

Vaja, que aquesta suposada igualtat que propugna el PP d'ús de les dues llengües oficials de la nostra comunitat no és tal, sinó que senzillament és allò que els sociolingüistes han catalogat com a bilingüisme unidireccional i que la pràctica d'aquest bilingüisme comporta fer desaparèixer una llengua, la més feble. És a dir, allò que s'han de bilingüitzar són les produccions fetes en la llengua pròpia del país, i dominada, en el nostre cas el català, mentre que aquelles fetes en la llengua invasora i dominant poden mantenir-se talment. La feta del pregó és un exemple ben pràctic de bilingüisme unidireccional i també de la idiosincràsia del PP, de les falsedats i de les demagògies que maneja. Gosaran, dogmàtics com són, aprimar les empreses públiques que creà en Matas o la seva actuació serà com en el tema de la llengua? És a dir, faran veure que aprimen l'Administració però, en canvi, mantindran les sangoneres de les empreses públiques?.






      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: