A Mallorca aquestes lluites també han tengut la seva expressió en la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social i organitzacions clarament altermundistes, algunes ONG´s i el GOB (que va conduir la protesta contra les polítiques antisocials i ambientalment agressives de l´aznarisme i del seu flamant ministre de Medi Ambient, Jaume Matas).

Consider que el 15M i les acampades són un digníssim hereu de totes les lluites socials esmentades anteriorment. I a més, amb èxits incontestables. Com per exemple, aconseguir de forma magnífica i popular que temes cabdals en el disseny de la nova política del S.XXI siguin de màxima actualitat: parl de l´empoderament de la participació ciutadana i del dret a decidir dels pobles.

Com també és un èxit la (mal criticada) heterogeneïtat del 15M. Les revolucions populars sempre han sorgit de la confluència de molts de sectors socials i generacionals amb un punt en comú: en aquest cas, les retallades socioeconòmiqes als treballadors i a les seves famílies que deriva en un ofegament al seu projecte de vida. És aquesta heterogeneïtat la clau de la majoria social que el moviment està consolidant.

En definitiva, res no tornarà a ser el mateix. Les estructures polítiques basades en el neoliberalisme més salvatge s´estan podrint i el nou escenari només té una sortida: fer de la participació ciutadana l´eina vinculant per dissenyar les polítiques futures. Els partits polítics, en el nostre cas l´esquerra sobiranista i ecologista, han de saber entendre les claus del moviment. I, sobretot, han de saber escoltar. S´està demanant un canvi estructural important. I els partits haurem de transformar l´espai institucional en consonància amb aquest canvi. De baix cap a dalt. Si no és així, millor que ens quedem a ca nostra. És el mandat del poble (indignat).