|
'La reforma herètica'
Article d'opinió del diputat del PSM publicat aquest dilluns, 5 de setembre al diari UH. 
Deien PP i PSOE que hi havia un arbre del jardí democràtic que ni mirar-lo. Proposar tocar la Constitució era motiu d’anatema. Un dels principals arguments era no trencar el consens (el consens dels grups de poder de la transició, franquisme inclòs). Ai, però, les serps han seduït Zapatero i Rajoy. De l’arbre de la Constitució (i del seu consens) se’n pot fer llenya, a fi d’aplacar la voracitat dels mercats.
Tot allò que introdueix el nou article ho podia establir una llei. Han enfonsat una porta que era oberta. Per què? Perquè l’objectiu no són les mesures, sinó el missatge: deixar clar que se sap qui mana (i transmetre, sibil·linament i tendenciosa, que la culpa dels nostres mals és la despesa pública).
Mentre la ciutadania exigeix més democràcia, empoderament, que ha de suposar certament debats constitucionals sense complexes (participació, balances fiscals, Corona, dret a decidir, plurinacionalitat, federalisme, etc), la resposta de PP i PSOE és canviar la Constitució ells dos, de pressa i correntsos.
Blanco i Montilla diuen que els hi hagués agradat un referèndum, però hagués estat “catastròfic”. Catastròfic perquè no hi ha temps (apocalíptic) i per la incertesa del resultat (què hagués dit el poble?)... Catastròfic, vaja.
No frivolitzaré sobre la necessitat de rigor en les finances públiques i de transmetre credibilitat i solvència. Menystenir-ho seria irresponsable. Però la credibilitat s’ha de guanyar primer davant la pròpia ciutadania, cal comprometre-la en les mesures, implicar-la, amb informació i influència real en la presa de decisions. Pidolar la credibilitat dels mercats amb la submissió ens embruteix, i provoca fractura social i democràtica; el compromís fruit del pacte social és sòlid, construeix ciutadania i europeïtat (l’Europa que voldríem).
La credibilitat exigeix franquesa i congruència. El PP sabia bé quin era el moment econòmic quan prometia en campanya més educació, més sanitat, més activitat econòmica, més ocupació... Si Bauzà no pot complir el seu programa, que convoqui eleccions: confrontem, tots, programes reals, amb tota la informació sobre la taula. De moment, ni s’ha volgut fer públic el pla de sanejament i les seves conseqüències, no és així com es guanyarà credibilitat. I convenguem que, sense credibilitat, seran inútils, contraproduents, els gestos servils, ni en què sigui fent befa de la sobirania popular.
El 20N serà un indicador de la convalidació o el declivi de la hegemonia PP-PSOE, del bipartidisme, un indicador de fins a quin punt es volen canvis.
Antoni Alorda
|
)
