|
‘On és el miracle econòmic del partit popular?’
Article de Miquel Ensenyat, candidat de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa al Congrés dels Diputats 
Tothom recorda com el partit Popular es va presentar a les eleccions del mes de maig pràcticament amb una sola divisa: la de crear ocupació, reactivar l’economia i treure el país de la crisi. Era, una vegada més, una consigna “marca de la casa”: simple, populista i.... molt repetida.
Ara, quan es compleixen els primers 100 dies dels populars al capdavant de les principals institucions del país, ja hauríem de tenir alguna mostra de per on ha d’anar la legislatura en matèria de compliment de compromisos electorals. I la tenim, certament. Hem d’agrair al president Bauzá la sinceritat –una mica tardana, això sí- de dir en el primer ple ordinari del Parlament d’aquesta legislatura que “El Govern no puede crear empleo” i que l’única cosa que poden fer és “generar confianza”. Llàstima que aquests atacs de sinceritat arribin 4 mesos després de les eleccions, i no 4 setmanes abans, cosa que hauria orientat millor els vot dels ciutadans, no?
Ara, per tant, el compromís del Partit Popular no és l’ocupació, sinó la “generació de confiança”. Doncs bé, parlem de confiança.
Suposam que el president Bauzá es refereix a la confiança que deuen sentir el centenar de treballadors de RTV de Mallorca davant el seu imminent tancament; o els 400 professors de secundària interins que es quedaran sense feina quan s’apliqui l’anunciat augment de les 2 hores lectives al professorat; o els 3.500 opositors que s’havien matriculat a la convocatòria de Serveis Ferroviaris i que varen veure anul·lada la convocatòria quan ja havien pagat, estudiat i fet, fins i tot, el primer examen!; o les 343 persones seleccionades pel SOIB que no accediren al seu lloc de feina perquè l’Ajuntament de Palma va decidir anul·lar la segona fase del Pla d’Ocupació 2011; o el personal sanitari que no renovarà contracte després de les retallades en horaris i els tancaments de PACs i quiròfans; o els més de 800 llocs de feina -directes i indirectes- que no es crearan per la suspensió del projecte de tren Manacor-Artà; o els 89 treballadors que quedaran al carrer per la dràstica reducció dels representants sindicals a l’administració; o els joves aturats que saben ara (després del darrer Consell de Govern) que no hi haurà cap nomenament d’interins ni cap nova contractació temporal de treballadors públics com a mínim fins després del 31 de desembre del 2012... Qualcú duu el compte de tanta trencadissa?
Però, per ventura el president Bauzá es refereix a la confiança que ha generat la línia discursiva del seu flamant govern repetint, repetint i repetint que l’endeutament de la Comunitat Autònoma és de 6.000 milions d’euros i que el Govern deu 1.200 milions a proveïdors, duplicant i triplicant, per tant, les xifres reals.
O bé es refereix a la tranquil·litat generalitzada que infonen les declaracions dels seus consellers sobre la possibilitat de no pagar les nòmines o d’ajornar els pagaments indefinidament. Ja ningú recorda que els populars varen prometre en campanya pagar als proveïdors en 25 dies i que aprovarien una llei per garantir-ho? Deuen ser les promeses de Rajoy tan fiables com aquestes?
Tanta deu ser la confiança generada pel Govern del Partit Popular que els bancs han tornat enrere els crèdits negociats i ara ja no fien al Govern. Ni fien ni se’n fien, vaja.
I això sense entrar a valorar les dues velocitats del Govern Bauzá, que pitja l’accelerador sense manies en les retallades de sanitat, educació, serveis públics o drets laborals, però que no és tan brusquer a l’hora aplicar l’impost de Patrimoni.
Diuen que, en política, si has heretat un problema i no el resols, acaba sent el teu problema. I la veritat és que, ara per ara, no se'ls veu gaire traça per fer front als problemes reals dels ciutadans i, instal·lats en la demagògia i en la retallada indisriminada, els nostres governants ja han perdut quatre preciosos mesos. Quatre mesos que deuen haver resultat especialment llargs per a les 43.000 famílies de Balears que tenen tots els membres a l'atur. I, així i tot, el PP sembla més preocupat per desacreditar l'anterior govern i per fer d'oposició de l'oposició, que per posar-se a fer feina de bon de veres.
Per ventura els haurem de recordar que els ciutadans els han votat per trobar solucions, no per cercar problemes. Els problemes ja els sabem. Els patim cada dia. El que necessita la gent ara és que arribin les solucions promeses i que el Govern es concentri a complir les promeses electorals. O, com a mínim, que ho intenti un parell d’hores al dia. Això sí que seria un miracle.
|
)
