El PSM opina. 17/02/2012

‘Si urbanitzen Cala Blanca, no tendran ni paraula, ni vergonya... ni ànima’

Post del bloc d’Antoni Alorda

El PP torna insinuar que es planteja obrir el pas a urbanitzar Cala Blanca (i Cala Carbó i Muleta i Montport i...), després d'haver-s'hi manifestat en contra, en el carrer amb pancartes, i a les institucions, amb el vot i també amb cartellets. Seria una mostra grollera del valor que donen a la seva paraula.

Afortunadament, no ho han fet en el Decret llei que han aprovat avui, un decret llei que modifica una dotzena de lleis urbanístiques, per fer-les més permissives, sobretot per poder edificar en el sòl rústic (camps de golf i hotels associats) i per regularitzar urbanitzacions il·legals pràcticament sense posar condicions. N'anirem parlant.

Vos deix avui un article de l'UH de dilluns on sortia a camí a la "preocupació" i la "comprensió" que expressa el PP davant les sol·licituds d'indemnització per protegir indrets, que avui mateix ha reiterat Company a la roda de premsa:

‘Pagar els tests romputs’

Resulta inquietant la receptivitat del PP a les demandes perquè l’administració compensi eventuals guanys, frustrats per canvis urbanístics. Amb els anys, les reclamacions han pujat centenars de milions d’euros, no són verbes, però mai s’han concedit, només s’han retornat les despeses de bona fe, no expectatives.

Tanmateix, el PP hi insisteix, el mateix PP que ha desconvocat sense contemplacions línies d’ajut publicades, que ja havien provocat despeses als possibles beneficiaris (formació de professors, material didàctic, audiovisuals, activitats culturals, etc); apel•la a la seguretat jurídica per comprendre reivindicacions milionàries de qui va comprar, a un preu alt, una pleta, o una zona humida, per vendre-ho a un preu desorbitat, i hi ha quedat engrunat.

El PP sap, tots ho sabem, les fortunes que s’han fet així a Mallorca i, en comptes de demanar-se si era raonable, si no hem badat per no haver participat més, tots, de les plusvàlues (en favor d’educació, de sanitat) i afitar l’especulació (com, per cert, mana l’art. 47 CE), en comptes de reaccionar ara, en temps de penúries i retallades, quan augmenta la fractura entre la minoria més rica i la resta de ciutadans; la seva reflexió és: si uns ho han aconseguit, per què no els altres? Per què creuen vostès que no hi ha llei del sòl a les Illes Balears? El PP somia que una retxa en un paper regali enormes plusvàlues (línia llei del sòl d’Aznar), i, ara, malavegen perquè decidir retxes, altures i edificabilitats, sigui prerrogativa libèrrima del Govern: capitalisme d’amiguets en diu Pere Sampol, citant el llibre de Greenspan.

També el PSOE ha traït aquell mantra sagrat d’apostar per l’economia productiva vers  l’especulativa, no hi ha dubte que cal revisar la fiscalitat de les rendes de capital i de les transaccions internacionals. De totes maneres, no és igual mirar de treure profit del sistema tal com està, assumint riscos privats (que van bé o no), que pretendre que paguem entre tots les pèrdues, sous obscens i expectatives d’aplegar fortunes amb reclassificacions de terrenys, fortunes que ha provocat una decisió pública i de la qual la col·lectivitat no n'hauria tret cap profit; un despropòsit que només pot plantejar-se una societat malalta i malvada. Si l’avarícia ha romput algun sac, no es pot tornar omplir a costa de l’estat del benestar, saquejant als qui cuiden el seu humil sarró; pobre, però honrat.

Ben al contrari, tothom, inclosos bancs i promotors, hauran d’agrair el fre que ha posat el proteccionisme; i, hora de cercar culpables, no oblidem una màxima clàssica: qui provoca una causa és responsable del que se’n derivi (causa causae, causa causati)."