"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 12/06/2012

'La dreta mallorquina'

Article d'opinió de Pere Sampol, director de la Fundació Emili Darder



Distints analistes polítics s'han sorprès de la poca contestació interna que ha tangut José Ramón Bauzá en el passat Congrés del PP.  S'esperava més oposició, especialment per part dels anomenats "regionalistes", com si dins el Partit Popular la ideologia fos determinant a l'hora d'elegir els seus capdavanters.  Ignoren la gènesi de la dreta mallorquina, que n'ha determinat el seu ADN i les seves pautes de comportament: el caciquisme.  Ho il·lustra de manera magnífica Isabel Peñarrubia en el seu llibre "Els partits polítics davant el caciquisme i la qüestió nacional (1917-1923)", en el que retrata la "cadena caciquista": "A Mallorca, com a les altres províncies peninsulars, el caciquisme constituïa una piràmide jeràrquica d'estrats dependents entre si, amb l'epicentre a Madrid, i que encaixava perfectament en les relacions de domini de classe existents a l'illa".  El cim de la piràmide es trobava a Madrid, després venien els caps provincials, a continuació un altre estrat, subordinat a l'anterior, format pels notables o cacics-senyors i, finalment, l'última baula de la cadena caciquista estava formada pels sub-cacics o cacics pagesos que residien als pobles.

 

Quasi un segle després l'estructura pot haver sofert algunes transformacions, però es manté inalterable la subordinació al centre del poder, que resideix a Madrid i al seu delegat digitat a les Illes Balears.  Per als membres del Partit Popular de les Illes la ideologia consisteix en obediència a Madrid i formar part de la cadena de poder.  Tenir bo, en llenguatge popular.  Formar part del Partit Popular no respon a una ideologia, la qual pot anar canviant de la nit al dia, sinó a una submissió total a un model d'Espanya uniforme i centralista i a la voluntat de pertànyer a  una classe social representada pel PP.

 

Aquests són els dos grans trets que uneixen la dreta mallorquina, l'espanyolisme i el classisme. Dues anècdotes confirmen aquesta teoria.  La primera, de quan el primer Govern de Progrés, poc mesos abans de les eleccions un empresari es va voler sincerar, i em confessà que havia patit persecució per part del Govern del Partit Popular, fins al punt que estava a punt de tancar l'empresa, però, gràcies al vostre govern, em digué, he pogut assistir a fires i comercialitzar els meus productes.  Estic tan content, afegí, que m'estic plantejant votar en blanc...  El segon, també em manifestà l'agraïment per les polítiques realitzades pel nostre Govern.  Ens hauràs de votar, li vaig comentar sarcàstic.  No puc, va ser la seva resposta, jo defens Espanya. 

 

El primer posava el seu instint de classe social per sobre dels seus interessos econòmics. Per el segon, Espanya, o el seu ideal d'Espanya, era el més important. Avui tots dos ja han tancat la seva empresa.  I, qui sap, per ventura són dels qui han donat suport a Bauzá en el darrer Congrés. Com vaig sentir dir a una abraonada militant del PP quan començaren a esclatar els cassos de corrupció de Matas i companyia: “Hasta la muerte!”.

 






      

 

 












PSM Entesa Nacionalista - Reservats tots els drets.                  Desenvolupat per: