‘Cremar fems’
Article d’opinió de Biel Vicens, exconseller de Medi Ambient i Mobilitat i professor de biologia, publicat al Diario de Mallorca ![](imagenes_noticias/3701.jpg)
Sabem que en èpoques de crisi el criteris econòmics sovint prevalen sobre els ambientals, però també sabem del cert que aquest ha estat sempre un mal camí i que després en patirem les conseqüències. Tot i així, cada dia constatam que projectes que serien difícilment assumibles per una societat madura com la nostra, ara s´obren camí sota el paraigua de la justificació econòmica. N´és un bon exemple el macrohotel de sa Ràpita.
Els casos per desgràcia continuen i, lamentablement, cada cop són més aberrants. El darrer exemple és la idea d´importar fems de fora de Mallorca per incinerar. Idea francament surrealista i, tanmateix, si s´ha pogut plantejar sense que hagi hagut un daltabaix és perquè segurament la nostra societat està realment atordida per l´allau de retallades, rescats i despropòsits en general.
Els actuals responsables polítics, després d´anys d´omplir-se la boca amb el terme sostenibilitat, ara resulta que en comptes de preocupar-se per la rendibilitat ecològica de la gestió de residus es preocupen únicament per la rendibilitat econòmica d´una empresa d´incineració. Fins a tal punt que per solucionar un problema que han creat ells mateixos decideixen anar contra tota lògica i recomanació en matèria de residus.
La principal inquietud ambiental que té la nostra administració és mantenir una incineradora que té més capacitat que la que s´està emprant i, aleshores, per impecable lògica econòmica hem de portar fems de fora, en principi d´Itàlia, per poder cremar més i satisfer la voracitat (i la butxaca) de la infraestructura. En definitiva, per alimentar la bèstia haurem d´importar deixalles d´altres països que tenen dificultats de tractament i volen "cedir" a altri els seus problemes ambientals i l´externalització dels processos..
La cosa no seria tan incongruent si la incineració fos una activitat ambientalment neutra, però aquest no és el cas. Les raons són prou conegudes. D´entrada, la incineració de residus produeix contaminació atmosfèrica tot i els esforços de monitoratge i control. Entre els contaminats emesos s´hi troben dioxines, furans, gasos àcids, metalls pesants, partícules ultrafines i composts orgànics persistents fruit de l´oxidació imperfecta del combustible. Molts d´aquests productes són bioacumulatius i tòxics. És evident que la incineració també produeix gasos d´efecte hivernacle (diòxid de carboni) i cal tenir en compte la contaminació derivada de la volatilitat de molts components durant el processos d´acumulació, maneig i transport, i la contaminació per lixiviats.
D´altra banda, la incineració desincentiva la minimització de la generació de residus i és conceptualment incompatible „com podem comprovar ara„ amb iniciatives de recuperació i reciclatge. En realitat no interessa la recollida selectiva o els programes de reducció de residus ja que això suposa detraure matèria primera a la incineradora.
Val la pena dir que la incineració afegeix un nou cost ambiental a la gestió dels residus sense crear cap valor afegit. L´energia que es pot recuperar no és en absolut un argument vàlid ja que sempre serà molt menor que la que s´hauria estalviat si es reutilitzen i reciclen els materials. De fet, la incineració de residus és el darrer camí, juntament amb l´abocador, que s´aconsella prendre en la gestió i tractament de residus que, contràriament, hauria de prioritzar el reciclatge i avançar envers el residu zero.
Finalment, deixant de costat l´argumentació més tècnica, cal demanar-se quina imatge turística tendrà Mallorca quan sigui coneguda com a centre de tractament de fems d´altres països. Precisament un territori insular, fràgil i singular, que més aviat hauria de ser un model de qualitat paisatgística i ambiental que enfortís encara més l´atractiu turístic i la principal economia de l´illa.
Avui dia, de cap manera la solució pot passar per replegar la petjada ecològica d´altres territoris „ja basta bé la pròpia„ per satisfer l´economia d´una incineradora sobredimensionada. El camí necessàriament passa per revisar els contractes i redimensionar les instal·lacions. Avançar cap a la reducció de residus, el màxim reciclatge i els cicles tancats de tractament. L´objectiu no és la incineradora sinó el benestar i la salut pública.
|