"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 12/09/2012

‘Cremar fems’

Article d’opinió de Biel Vicens, exconseller de Medi Ambient i Mobilitat i professor de biologia, publicat al Diario de Mallorca



Sabem que en èpoques de crisi el criteris econòmics sovint prevalen sobre els ambientals, però també sabem del cert que aquest ha estat sempre un mal camí i que després en patirem les conseqüències. Tot i així, cada dia constatam que projectes que serien difícilment assumibles per una societat madura com la nostra, ara s´obren camí sota el paraigua de la justificació econòmica. N´és un bon exemple el macrohotel de sa Ràpita.


Els casos per desgràcia continuen i, lamentablement, cada cop són més aberrants. El darrer exemple és la idea d´importar fems de fora de Mallorca per incinerar. Idea francament surrealista i, tanmateix, si s´ha pogut plantejar sense que hagi hagut un daltabaix és perquè segurament la nostra societat està realment atordida per l´allau de retallades, rescats i despropòsits en general.

 

Els actuals responsables polítics, després d´anys d´omplir-se la boca amb el terme sostenibilitat, ara resulta que en comptes de preocupar-se per la rendibilitat ecològica de la gestió de residus es preocupen únicament per la rendibilitat econòmica d´una empresa d´incineració. Fins a tal punt que per solucionar un problema que han creat ells mateixos decideixen anar contra tota lògica i recomanació en matèria de residus.


La principal inquietud ambiental que té la nostra administració és mantenir una incineradora que té més capacitat que la que s´està emprant i, aleshores, per impecable lògica econòmica hem de portar fems de fora, en principi d´Itàlia, per poder cremar més i satisfer la voracitat (i la butxaca) de la infraestructura. En definitiva, per alimentar la bèstia haurem d´importar deixalles d´altres països que tenen dificultats de tractament i volen "cedir" a altri els seus problemes ambientals i l´externalització dels processos..


La cosa no seria tan incongruent si la incineració fos una activitat ambientalment neutra, però aquest no és el cas. Les raons són prou conegudes. D´entrada, la incineració de residus produeix contaminació atmosfèrica tot i els esforços de monitoratge i control. Entre els contaminats emesos s´hi troben dioxines, furans, gasos àcids, metalls pesants, partícules ultrafines i composts orgànics persistents fruit de l´oxidació imperfecta del combustible. Molts d´aquests productes són bioacumulatius i tòxics. És evident que la incineració també produeix gasos d´efecte hivernacle (diòxid de carboni) i cal tenir en compte la contaminació derivada de la volatilitat de molts components durant el processos d´acumulació, maneig i transport, i la contaminació per lixiviats.


D´altra banda, la incineració desincentiva la minimització de la generació de residus i és conceptualment incompatible „com podem comprovar ara„ amb iniciatives de recuperació i reciclatge. En realitat no interessa la recollida selectiva o els programes de reducció de residus ja que això suposa detraure matèria primera a la incineradora.

 
Val la pena dir que la incineració afegeix un nou cost ambiental a la gestió dels residus sense crear cap valor afegit. L´energia que es pot recuperar no és en absolut un argument vàlid ja que sempre serà molt menor que la que s´hauria estalviat si es reutilitzen i reciclen els materials. De fet, la incineració de residus és el darrer camí, juntament amb l´abocador, que s´aconsella prendre en la gestió i tractament de residus que, contràriament, hauria de prioritzar el reciclatge i avançar envers el residu zero.

 

Finalment, deixant de costat l´argumentació més tècnica, cal demanar-se quina imatge turística tendrà Mallorca quan sigui coneguda com a centre de tractament de fems d´altres països. Precisament un territori insular, fràgil i singular, que més aviat hauria de ser un model de qualitat paisatgística i ambiental que enfortís encara més l´atractiu turístic i la principal economia de l´illa.


Avui dia, de cap manera la solució pot passar per replegar la petjada ecològica d´altres territoris „ja basta bé la pròpia„ per satisfer l´economia d´una incineradora sobredimensionada. El camí necessàriament passa per revisar els contractes i redimensionar les instal·lacions. Avançar cap a la reducció de residus, el màxim reciclatge i els cicles tancats de tractament. L´objectiu no és la incineradora sinó el benestar i la salut pública.






      

 

 












PSM Entesa Nacionalista - Reservats tots els drets.                  Desenvolupat per: